Bé doncs, la questió era la següent: (títol menys destructiu que l'anterior)
Resulta que, aquest matí (bé, de fet el d'ahir) em vaig connectar al messenger i em vaig posar com a "ausent", ja que tenia altres coses a fer... Poc després, es va connectar aquesta amiga-coneguda (para aclarar un poco la cosa, os diré que ha habido "lío" o "rollo" con esta chica), i vaig tenir llençar-li el següent comentari, abans d'esfumar-me...
[10:08:59] Whoever it is: Me voy a desayunar, pero no sin antes darte
una "reprimenda": (tono dramático) --> "Vergüenza te debía
dar, conectarte ya a estas horas. Esta juventud... En mis
tiempos esas cosas no pasaban, bla, bla, bla..."
[10:09:27] * Amiga-conocida está ahora Desconectado.
La questió és que, fins al cap de varies hores no vaig tornar a fixar-me en el messenger. Vaig deixar l'emule i el messenger (com a ausent) posat i tal, i me'n vaig anar. En tornar, la connexió havia caigut. Em vaig reconnectar i ella estava connectada, també. La vaig saludar i no va respondre. Es va desconnectar.
Més tard, es connecta, la saludo i es torna a desconnectar... Després, es connecta (jo estava com a ausent) i ja no dic res. Tampoc no diu res, i, al cap d'una estona, es desconnecta.
Tenia dues teories, però em quedo amb la següent, que em sembla versemblant:
La meva frase li va sentar molt malament, tenint en compte el "background" que us explica el post antic "La frivolitat del messenger". Y punto. Potser l'hauria de trucar...? Crec que és el que faré...
No sé si prefereixo que la meva teoria sigui certa o no...
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Reflexión aún más a posteriori: la frase del messenger fue una broma tonta, pero es que además cada vez me parece más inapropiada, por otros motivos...
posted by Evolving Metamorph @ 12:53:00 a. m.
4 Comments:
Quan em passen coses com aquesta, sento el desig d'insultar-me a mi mateix...
Però no serveix de res...
Em sembla que hi havia una frase (perdó, una cita) de Samuel Beckett, l'essència de la qual potser podria aplicar-se, en part, en aquests moments...
"Ever tried. Ever failed. No matter. Try again. Fail again. Fail better."
Potser no és la més adequada, però és semblant al tipus d'idea que vull expressar...
Me'n vaig a dormir, que ja no carburo massa...
A reveure!
P.D. La cita de Samuel Beckett la he plagiado del magnificus blog de Pijus.
Gràcies per la publicitat gratuïta! (però de fet, jo tb vaig plagiar la frase del Sr.Beckett...) ;)
Respecte al tema msn... què vols que et digui... tothom sap que el msn és molt fàcil de malinterpretar, perquè no es veu la cara de la persona ni se sent el to amb que es diuen les coses, així que no crec que la noia s'hagi enfadat (o, al menys, no crec que hi hagi per a tant....i si s'ha enfadat, desconnectar-se és una mica una actitud un pèl....bé, és igual...). Segurament tampoc li funcionava molt bé el msn (això sol passar), així que a veure com acaba la cosa! I no et precoupis tant, que donar massa voltes a les coses no és bo! :)
Una abraçada!
La publicidad gratuita siempre es un placer, cuando el producto es de calidad, je, je...
Pues la verdad es que mi "explicación más razonable" de la situación ha resultado ser un petardo. Me alegro, francamente.
Tienes parte de razón cuando dices que pensar demasiado es malo... Pero quisiera añadir a eso algo de mi cosecha: cuando pensar es malo, significa que no estamos pensando en la dirección adecuada.
:)
Gracias por responder a mis preocupaciones, Pijus.
No soy un personajillo muy efusivo normalmente, pero... Ojo por ojo... ¡Ahí va otro abrazo!
Publicar un comentario
<< Home