Pànic al messenger

Ostres, acavo d'arribar a casa d'anar a prendre unes birres amb un amic, i m'he connectat un moment al messenger (de fet, m'he mantingut com a no connectat) per veure qui hi havia. ¡Nou contactes connectats! (potser no us semblarà gran cosa, però, a mi, això em desborda, francament)

El fet és que, envers algunes d'aquestes persones hi tinc un gran apreci, però, malgrat això em costa molt deixar-me veure i parlar-hi una estona... Pot ser que sigui perquè no em connecto prou sovint, però quan tinc més de tres contactes connectats alhora, no dóno abast, i em sap greu no poder estar per tothom. És clar, que ja ho comprendràn, que hi ha altra gent, però em sap greu igualment, sobre tot en el cas de gent que veig molt poc, que són més d'un i més de dos... (això em porta també al tema de les mil i una persones a les que "haig de trucar un dia" per quedar, però mai no trobo el moment; us sona?)

Per altra banda, haig de dir que, encara que he utilitzat el suficient el messenger per saber que pot facilitar el dir segons quines coses, també trobo que un re-encontre amb algú amb qui fa temps que no veig és al menys un pèl més fred a través del MSN que en persona. Potser això us haurà semblat una obvietat, no ho sé.
Però, en fi, m'agrada que els records que tinc d'aquestes persones siguin una mica més... significatius. Mmm... No estic segur d'haver trobat la paraula més adient...

A veure, ara m'ho invento, eh? Potser no quedarà verosímil , però només vull tractar d'il·lustrar el que vull dir.
Jo què sé: Imagineu-vos (ara dramatitzaré una mica) que hi ha un amic al que no heu vist en tres anys. La última vegada que us vau veure, vau beure i parlar (o simplement, compartir el silenci) de tot un món de coses, i de mil experiències compartides. Us vau despedir: Amistat per sempre, etc. etc.
Bastant temps després, us trobeu al messenger i us creueu un parell de ratlles.

[Fag pudent]: -"Ei, què tal?"
[Fag lambda]: -"Akí, nar fent..."
[Fag pudent]: -Quatre ratlles mal posades.
[Fag lambda]: -Tres ratlles una mica tortes.
[Fag pudent]: -"Ei, Pepitu, me n'haig d'anar, ens tornarem a veure per aquí, oi?"
[Fag lambda]: -"I tant, Fulanet, i tant."

Molt de temps després, una mica el mateix, i un altre cop i un altre... Després, mai més tornen a saber l'un de l'altre...

Potser no us convenç la meva historieta hipotètica, però el que vull dir és que per a una persona poc asídua al MSN, pot resultar una mica frustrant, comparat amb el contacte real, directe, amb la persona. Amb l'exemple i tot, no estic gens segur d'haver-me explicat bé... Algú m'ha entès?

L'e-mail, en canvi, és diferent. Sí que escric i m'agrada rebre e-mails de tant en tant, i de vegades, rebre'n un em pot alegrar el dia... Com la clàssica postal o carta... I és una altra manera de continuar sabent què fa aquest o aquell...